Back لواتة Arabic Laguatan English Laguatan Spanish Laguatan French Laguatan ID Ilwaten KAB Leuatas Portuguese

Laguatan

Infotaula grup humàLaguatan
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatTunísia Modifica el valor a Wikidata

Els laguatan eren una confederació tribal amaziga que vivia a la zona de la Cirenaica en època tardoromana.[1] En general la historiografia moderna els considera una tribu nòmada saltejadora,[2] però hi ha autors que els consideren un grup de saltejadors sedentari.[3]

Apareixen per primera vegada a la fi del segle iii,[4] quan els primers grups van començar a migrar cap a l'oest partint del desert de Líbia. Sota el nom d'Austuriani (que probablement és era el nom de la subtribu dominant) es registren com a saltejadors de la Cirenaica i Tripolitània al segle iv, i entorn del 520, sota el lideratge de Cabaó, van aconseguir una important victòria sobre els vàndals, dels quals n'obtingueren independència efectiva.[5] El 540 van tenir un paper important en les guerres tribals contra els romans d'Orient, fins que finalment foren derrotats per Joan Troglita.[6] Procopi de Cesarea (Guerra Vandàlica II.21.2 & II.28.47) els anomena leuates (llatí: Leuathae, grec: Λευάθαι), mentre que Corip[4] els anomena ilaguas i laguantan. Segons Corip encara eren pagans, i adoraven Gurzil, a qui identificaven com a fill Amun i d'una vaca (Iohannis II.109–110).[7]

Durant l'edat mitjana islàmica, Ibn Khaldun esmenta un grup tribal conegut amb el nom de Lawata o Louata, el qual s'estenia dels oasis del desert occidental d'Egipte fins a la Cirenaica, Tripolitània al sud i centre de Tunísia i l'est d'Algèria. Sens dubte es tracta del mateix poble.[8][6]

  1. ↑ Wickham, Chris. Framing the Early Middle Ages. London: Oxford University Press, 2007, p. 333. ISBN 0-19-921296-1. 
  2. ↑ Sjöström, Isabella. Tripolitania in Transition, 1993, p. 27. ISBN 1-85628-707-6. 
  3. ↑ Mattingly, 1983, p. 96.
  4. ↑ 4,0 4,1 Desagnes, 1960, p. 101.
  5. ↑ Mattingly, 1983, p. 97-98.
  6. ↑ 6,0 6,1 Desagnes, 1960, p. 102.
  7. ↑ Mattingly, 1983, p. 98-99.
  8. ↑ Mattingly, 1983, p. 99-100.

Developed by StudentB